Per començar a ilustrar el tema d'avui, una petita adaptació -pròpia- per a Primers Lectors de l'Odissea d'Homer:
Ulises comença el viatge, passen moltes aventures i torna a casa en pau.
Què us sembla? Una mica exagerat, no? És que volia posar-vos a l'extrem abans de parlar del tema de les adaptacions d'obres clàssiques....
I ara, com que sempre sóc una mica radical -extremista- expressant els meus punts de vista, elaboro una mica més.
¿Tan poc respecte es mereix Homer, l'autor de l'Odissea, que permetem adaptacions de la seva obra? Però encara més, ¿tan poc respecte es mereixen els nostres lectors -no parlo com a autor, sinó com a ciutadà- que pensem que els hi hem d'adaptar tot? Doncs sembla que sí.
M'explico: ¿és necessari que hi hagi adaptacions d'obres clàssiques per acostar als joves a El Quijote, Shakespeare o L'Odissea? Jo crec que no. Primer de tot, perquè aquestes adaptacions, desvirtuen el text original, un text en què l'autor hi va posar la seva veritat. Aquesta veritat, estava influenciada per l'època, les vivències i el tipus d'històries que volia explicar l'autor. Per tant, ¿amb quin dret refem els seus textos pels 'gustos actuals'?
Tampoc és que sigui una pràctica nova, però en els últims temps, sembla que cada vegada estigui més de moda. Últimament, quan vaig a buscar algún clàssic a una llibreria, sóc jo qui s'ha de preocupar de demanar, sisplau, el text original. No té cap sentit.
El que tindria més sentit és que, si els gustos actuals no estan preparats per en Shakespeare, El Quijote o similars, no els llegeixin, que no passa res. Tampoc estaria malament que, si volem introduir un jove lector a la lectura, ho fessim amb obres indicades per la seva edat (infantils o juvenils) que estan pensades -se suposa- precisament per això. Si més endavant aquests lectors volen llegir els clàssics, ja ho faran.
Ara fins i tot tenim autors actuals reaprofitant les trames d'autors clàssics i, sense cap vergonya, posant els personatges en el món actual (Jo Nesbø amb el seu Macbeth, per posar un exemple)...
Però anem més enllà: ¿és necessari que aquests clàssics -o d'altres- també es retallin per tal que els nostres infants llegeixen en anglès -o un altre idioma estranger- a un nivell adequat? ¿És que no hi ha autors infantils i juvenils en anglès per a ells? Perquè si l'objectiu és aprendre un idioma estranger, ¿no seria ideal que els nens i nenes s'esforcessin en entendre llibres escrits per nens i nenes que tenen aquella llengua com a llengua materna?
En resum: si evitem que els nostres nens i nenes -i joves, i la societat en general- facin l'esforç d'acostar-se a coses difícils, mai estaran preparats per reptes realment importants. I la lectura n'és només un exemple. Si no són capaços d'entendre un text normal, si sempre els hem d'adaptar, mai seran capaço de llegir una poesia i entendre-hi missatges ocults.
De veritat que no entenc res i, pel que es veu, no sóc l'únic, tot i que en una vessant diferent. Per acabar, un comentari al respecte publicat a La maleta turca de Quim Monzó, que recullia els seus articles de 1987 a 1899, que parla més o menys del tema des del punt de vista del respecte i del que ara coneixem com a Montaje del director d'algunes pelis:
I, en literatura, agafem el cas d'aquestes adaptacions, retallades i amb llenguatge simplificat, que es fan d'obres clàssiques, bé per posar-les a l'abast mental de la canalla, bé perquè serveixin de lectura fàcil als estudiants d'un idioma. Últimament n'han aparegut moltes: adaptacions de l'Eneida, de Tirant lo Blanc, del Cyrano, del Buscón... Aquestes manipulacions a cops de tisores, ¿no són tan lamentables com les que fan ara a una pel·lícula quan li tallen seqüències, li canvien els diàlegs i la fan la meitat de llarga, tan sols per poder-la posar a l'abast del públic infantil, o televisiu? ¿I el cas de les novel·les que s'adapten al cine? Igual que els cineastes, solidaris, presenten denúncies quan una emissora de televisió emet, manipulant-la, la creació d'un director mort, els escriptors, solidaris, ¿no hauríem de presentar denúncia, en nom de l'escriptor mort, quan un cineasta li adapta i, inevitablement, li manipula l'obra?
Per acabar, dir que sempre que he adaptat al teatre textos aliens ho he intentat fer respectant al màxim el sentit original. Per exemple, quan vam fer l'adaptaciço de Reservoir Dogs, on TV3 deia cigala (més de 10 cops a l'escena d'obertura) jo vaig mantenir el que em pensava que era més fidel a l'original: polla. Te'n recordes, Eloi Creus? (Per cert, un dia d'aquests faré algun post sobre traduccions...)
Fins l'any vinent!!
Коментарі