Els meus records més crucials els visito sempre, i n’hi ha alguns que els he visitat tantes vegades que quan els recordo habito l’espai de la meva alegria —l’alegria d’aquests records crucials— a cada moment en què els he cercat abans.
Una història d’aquelles que no acabes d’entender, però que té tot el sentit del món. Supuso que ‘a buen entendedor, pocas palabras bastan’ i qui em vulgui entendre ho farà perfectament.
Parteix de la premisa d’un viatge com a censador que fa el protagonista amb el seu fill —el germà de l’autor en la vida real, un nen amb Síndrome de Down— en un univers estrany, que no és com el nostre però que, al mateix temps, és el mateix que habitem.
Un món oníric, però no gaire descrit, deixat simplement a l’imaginació de cada lector, la qual cosa el fa encara més seductor.
El censador —i el seu fill— emprèn el viatge de poble en poble, des del poble A fins al Z. En el transcurs daquest viatge, es trobarà persones diverses, que li faràn veure la seva visió del món que habiten d’una manera lúcida.
Una lectura que val molt la pena per tots aquells que busquen alguna cosa més que trama en les seves lectures. Al cap i a la fi, Jesse Ball és poeta i això es nota en la seva manera d’evocar, en l’ús que fa del llenguatge.
L’únic del que m’arrepenteixo amb aquesta lectura és no haver llegit la versió original, malgrat l’edició de :Rata_ és excel·lent, com sempre (i de ben segur que la traducció de Yannick Garcia està a l’alçada).
El gaudireu si us agrada aquest tipus de literatura, sense dubte.
Comments