Primer de tot, dir que m’encanta Siri Hustvedt i que, fins avui, tots els seus llibres m´havien agradat força (tant The Summer Without Men com Allò que vaig estimar em vam semblar excel·lents) però aquest Records del futur no ho ha fet.
L’he trobat pretensiós, però a més no he acabat d’entrar en cap moment en la narrativa de l’autora. Les diferents narracions (un diari, un narrador i una novel·la imaginada), tot i que tenen sentit, se m’han fet llargues i, cada vegada que s’obria un camí que recuperava la meva atenció, es desviava de nou a divagacions sense gaire més sentit.
Les vàries històries explicades al llibre m’han semblat buides i, per una vegada, tot i que la prosa és excel·lent, com sempre, m’ha costat un esforç terrible acabar-me la novel·la. Un regust d’inutilitat que no m’agrada en obres que feia molt que estaven a la meva llista de pendents.
Però bé, què hi farem? No tot poden ser encerts. I reitero: és només una opinió personal, que estic segur que hi ha persones que han gaudit d’aquest Records del futur. Simplement jo no he estat una d’elles.
(El millor de l'edició es l'il·lustració de portada de Michael Carson, que ja diu molt sobre el que m'ha semblat el llibre).
Comments