‘Diuen que la lluna és la pupil•la de la nit.’
Al maig del 1980, a la ciutat de Gwangju (Corea del Sud), l’exèrcit va sufocar una revolta popular provocant milers de morts.Actes humans reviu aquells fets terribles a través de les experiències de set personatges diferents: la tortura, la por, l'angoixa de no trobar els desapareguts, el dol, el sentiment de culpa del supervivent, els malsons, les ferides, les seqüeles, els retrobaments... I el record dels morts, la seva veu i la seva llum.
El llibre comença enmig d’una situació esfereïdora, fent servir una narrador en segona persona que obliga el lector a sentir-se immediatament partícip de cada paraula, cada frase y cada alegría que Han Kang té preparats per a nosaltres.
A través de diverses veus narratives, la majoria de les quals es dirigeixen a una segona persona referida a Dongho, l’obra ens ofereix una visió coral dels esdeveniments. Coneixem la seva incansable recerca de l’amic, la seva opció pel compromís, la seva extrema sensibilitat…
Lentament, la història va agafant forma sense abandonar la poesia pura que Han Kang imprimeix a la cadència en tota la prosa.
Una novel·la colpidora, extremadament crua, però també molt poètica sobre uns fets que, sense cap mena de dubte, només es poden definir com a ‘actes humans’, sent els humans l’única espècie coneguda capaç de cometre les atrocitats aquí descrites.
Per si no fos suficient, com sempre, l’edició en negre de :Rata_ es més que encertada.
Comments