Literats, reis, papes... a tots ells els va venir a buscar la parca quan menys s'ho esperaven…
FONT: Revista SÀPIENS
A Èsquil el va matar una tortuga
El pare de la tragèdia grega, gènere que més tard van cultivar grans autors com Sòfocles o Eurípides, va mudar-se fora de la ciutat per evitar la mort. I és que l'oracle havia predit que l'autor d'obres com ‘Els set contra Tebes' o l'‘Orestíada' moriria aixafat per una casa. Curiosament, el que va provocar la fi del gran dramaturg va ser el cop al cap amb la closca d'una tortuga que havia deixat caure un trencalòs des de l'aire.
El poeta Li Bai, mort per somiatruites
El xinès Li Bai va ser un poeta a la cort de l'emperador Xuanzong de la dinastia tang. Considerat un dels poetes més importants de la literatura xinesa, es va fer famós per les seves composicions romàntiques i la seva afició a l'alcohol. De fet, es diu que mentre passejava borratxo en barca va voler abraçar el reflex de la lluna i es va ofegar.
El papa Adrià IV, una mort sobtada
El papa Adrià IV és l'únic papa anglès de la història. Va ocupar el càrrec més alt de l'Església catòlica de 1154 a 1159, en una època de revoltes camperoles. El seu papat va ser tan breu perquè es va ennuegar amb una mosca que ningú va poder-li treure de la gola
Hans Staininger i el perill de deixar-se la barba llarga
L'austríac Hans Staininger va arribar a tenir la barba més llarga del món. Ni més ni menys que 1,4 metres de pèl facial que havia de recollir sobre les espatlles per caminar. Però la famosa barba li va acabar jugant una mala passada. El 1567, quan la ciutat on residia es va incendiar, va oblidar recollir-se-la per fugir del foc, amb la mala fortuna que es va entrebancar amb la barba i es va trencar el coll.
Tycho Brahe, la continència desmesurada
El danès Tycho Brahe és considerat l'astrònom més important abans de la invenció del telescopi. Els instruments inventats per Brahe van ajudar a mesurar amb precisió la situació dels planetes i les estrelles. El savi va associar-se amb Johannes Kepler, que va plantejar al segle XVII que els planetes orbitaven al voltant del Sol. De fet, va ser Kepler qui va relatar la causa de la mort del danès. Durant la celebració d'un banquet a Praga, el danès es va negar a abandonar la taula per anar a orinar i no ser descortès. Això va fer que se li compliqués la malaltia renal que patia (la urèmia) i va acabar morint al cap d'uns dies.
Francis Bacon, una mort empírica
L'escriptor anglès Francis Bacon va ser un dels pioners del mètode científic modern. A les seves obres va plantejar una teoria empírica del coneixement i va determinar les regles del mètode científic. El seu empirisme arribava fins a tal punt que per comprovar els efectes de la congelació en un pollastre va sortir a la neu i els va observar directament. Això li va provocar una pneumònia que va ser la causa de la seva mort.
Adolf Frederic de Suècia, menjar fins a petar, literalment
El rei Adolf Frederic de Suècia, cèlebre pel seu lideratge dèbil (durant el seu regnat la monarquia va tenir poc poder i aquest estava en mans del Parlament), es delia pels banquets copiosos. De fet, va passar a la història per aquesta passió que li acabaria llevant la vida.
Clement Vallandigham i el judici final
L'advocat nord-americà Clement Vallandigham va adquirir fama a mitjan segle XIX per defensar l'abolició de l'esclavitud i oposar-se a l'entrada del nord en la guerra de Secessió americana. Refusava els enfrontaments violents fins al punt que es va exiliar al Canadà durant el conflicte bèl·lic. A la tornada als Estats Units li va tocar defensar un acusat d'assassinat. Per demostrar que el seu client era innocent va fer una demostració en ple judici de com la víctima s'havia disparat per error. La mala sort del reconegut advocat va fer que agafés una arma real en lloc d'una rèplica i es disparés a les costelles. Va caure fulminat a l'instant.
Antoni Gaudí, atropellat per un tramvia
L'arquitecte més famós de Catalunya, creador d'obres tan icòniques com la Sagrada Família, la Pedrera o el Park Güell, va arribar al final de la seva vida després de ser atropellat per un tramvia. Va ser a l'encreuament de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona amb el carrer de Bailèn. De fet, tot i que hi va haver nombrosos testimonis de l'accident, ningú no el va voler socórrer perquè semblava un indigent (els últims anys de la seva vida Gaudí tenia un aspecte descuidat). Als pocs dies, el geni del trencadís va morir a causa de les greus ferides causades per l'atropellament.
Bobby Leach, els intrèpids també moren
L'aventurer Bobby Leach va ser la segona persona en aconseguir la gesta de llançar-se pel corrent de les cascades del Niàgara dins d'un barril metàl·lic. Va ser el 25 de juliol de 1911. Després, es va passar sis mesos recuperant-se de les nombroses ferides i fractures que li havia causat la caiguda.
Durant un temps, Leach va viure explicant la seva experiència en vodevils arreu dels Estats Units, el Canadà, Anglaterra i Nova Zelanda. Precisament, va ser a Nova Zelanda on va relliscar amb una pela de taronja i es va lesionar la cama. Les ferides es van infectar i se li va haver d'amputar l'extremitat. Tot i així, la dràstica mesura no va poder salvar Leach, que va morir dos mesos després.
Comments